Les escultures contemporànies

Les escultures contemporànies

Durant els anys 80, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va instal·lar en paisatges rurals i urbans un conjunt d’escultures d’artistes de renom internacional i de gran interès artístic i paisatgístic. Recomanem als amants de l’art contemporani que visitin aquesta proposta juntament amb les escultures contemporànies de la Ruta del Ferro i altres elements escultòrics que trobem repartits per tot el territori, sobretot a la vall central d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

L’itinerari de les escultures contemporànies fusiona art, contemporaneïtat i territori. Es realitza lliurement, en una proposta de vuit escultures repartides per les set parròquies.

Andorra, Art, Cultura

Canillo - Estructures autogeneradores de Jorge Dubon

Amb una mínima intervenció l’artista intenta aconseguir que aquestes tres estructures es desenvolupin orgànicament, que sorgeixin d’elles mateixes i que esdevinguin un símbol de la voluntat de l’home enfront de la immensitat de les muntanyes.

Michael Warren

Encamp - Lloc pagà de Michael Warren

Michael Warren ha volgut que per un moment ens demanem què hi fem en aquest lloc, que ens fem preguntes (que sovint restaran sense resposta) tot i admirant el que ens envolta, creació de la natura, creació de l’home.

Mauro Staccioli

Ordino - Arcalís 91 de Mauro Staccioli

Staccioli representa l’oposició entre la llei natural (no la llei de la natura) i la llei de l’home, gairebé sempre artificial, entre unes formes mínimes i la complicació de la naturalesa, entre un món fred i objectiu i la subjectivitat que fonamenta la nostra manera de ser. D’aquestes oposicions neix la vida. D’aquestes oposicions neix l’art.

Toshimitsu Imaï

Ordino - Homenatge a Andorra de Toshimitsu Imaï

Imaï ens obsequià amb un jardí, col·locà una sèrie de cantals de granet endurits pel pas del temps i ennegrits per la història, les diferents clapes daurades són les úniques intervencions pictòriques.  Segons la seva opinió, col·locar una pedra al costat de l'altra, en una comunió significativa, representa el pas irreductible del món material a l'espiritual.

Dennis Oppenheim

La Massana - Tempesta en una tassa de te de Dennis Oppenheim

No és només l’escultura que representa una tassa i un platet, sinó aquesta i a més totes les qüestions que fa que ens posem en la proximitat de l’obra, i es creen una sèrie de preguntes i respostes que ens portaran a conèixer la seva obra.

Van Hoeydonck

Andorra la Vella - Robot en suspensió de Van Hoeydonck

Aquest robot és una simbiosi de l’home i la màquina. Són reduccions del cos humà molts cops rígides, simètriques, pesants i d’un immobilisme total, sense articulacions ni en els braços ni en les cames. Escultura feta en bronze.

Carlos Cruz-Díez

Sant Julià de Lòria - Fisicromia per a Andorra de Carlos Cruz-Díez

La modulació de làmines verticals (grogues i negres), amaguen una gamma de quatre fines i sàvies franges verticals de color (blau, verd, blanc i vermell) que fan errar la retina de l’espectador a mesura que va variant de posició. Aquesta obra juga contínuament amb el contrast i exigeix un espectador disposat a participar i explorar davant d’aquesta obra de moviment simulat.

ERIK DIETMAN

Escaldes-Engordany - Pep, Iu, Ton, Meritxell, Romà, Anna, Pau, Carles, Eugènia..., i els altres d’Erik Dietman

Aquesta obra es transforma amb el pas de les hores, dels dies, i de les estacions. Si deixeu de mirar-los individualment i intenteu veure’ls en conjunt, també descobrireu que sempre n’hi ha un que s’amaga, que us pica l’ullet, que us recorda que el joc no s’ha acabat. Els arbres, les pedres i l’aigua han entès el joc i hi participen activament encara que a vegades es distreuen.

 

Comparteix