Sant Julià de Lòria

sant julià

Quan el visitant entra a Andorra per la frontera espanyola, és a Sant Julià que té el seu primer contacte amb el principat; el seu principal producte turístic són els grans centres comercials però també té magnífics paisatges per a descobrir i un extraordinari conjunt d’esglésies i petites capelles, la més important de les quals és el Santuari de La nostra Senyora de Canòlic. Històricament, Sant Julià va ser el centre de la indústria del tabac, una de les més importants d’Andorra.  La parròquia va mantenir curosament el seu folklore i, en el dia del Festival del Poble, els visitants poden veure el Ball de la Marratxa, en el qual dos homes, amb alts barrets adornats amb cintes multicolors, ballen amb tres dones cadascun. No s’ha demostrat que la dansa representi els dos co-prínceps i les sis parròquies (fins a 1978, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella formaven una única parròquia), però això és el que tots creuen.

Sant Julià de Lòria és la sisena parròquia, segons l’ordre protocol·lari de les set parròquies d’Andorra. Està formada per la vila de Sant Julià de Lòria i cinc quarts o subdivisions parroquials: Quart de Bixessarri (Bixessarri i Aixovall), Quart d’Aixirivall (Aixirivall), Quart d’Aubinyà (Aubinyà i Juverri), Quart de Fontaneda (Fontaneda, Les Pardines, Mas d’Alins i La Muxella) i Quart de Nagol (Nagol, Certers i Llumeneres).

Text Viquipèdia

Vídeo Comú Sant Julià de Lòria

Comparteix

Andorra la Vella

Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital del Principat d’Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país (12 km² i 22.256 habitants el 2011), essent-ne la més petita i la més poblada alhora. Està situada a la confluència dels rius Valira del Nord i Valira d’Orient, on formen la Valira, i es troba a 1.013 m d’altitud. Forma una aglomeració urbana d’uns 40.000 habitants amb la població d’Escaldes-Engordany.

La indústria principal és el turisme, tot i que també hi destaquen el comerç i els rendiments que deixa el capital estranger que s’allotja a les seves oficines bancàries, ja que Andorra és un país amb impostos molt més baixos que el seu entorn. S’hi produeixen mobles, tabac i conyac.

L’edifici més emblemàtic de la ciutat és la Casa de la Vall, casa forta del segle XVI que és la seu del Consell General (el Parlament andorrà) des de 1702. L’església parroquial està dedicada a Sant Esteve màrtir, i conserva l’absis i el campanar romànics del segle XI. Al sud de la ciutat hi ha la interessant església romànica de Santa Coloma, de campanar circular.

Malgrat que gran part del turisme que visita Andorra la Vella dedica gran part del seu temps a les compres i l’esquí, la capital del Principat disposa d’altres atractius turístics com la visita d’esglésies i edificis històrics.

Text Viquipèdia

vídeo TheHeikkiN

Comparteix

Encamp

Encamp, Grandvalira

Encamp, situada al cor del Principat d’Andorra a 1.250 metres d’alçada, està dividida en dos nuclis separats per 25 quilòmetres, Encamp i el Pas de la Casa (situada a 2.000 metres d’alçada)

Amb una població de més de 13.000 habitants, Encamp el conformen quatre nuclis antics: Vila, les Bons, la Mosquera i el Tremat.

Encamp és la porta d’entrada a les pistes d’esquí de Grandvalira –el domini esquiable més gran dels Pirineus–  a través del Funicamp –el funicular més llarg d’Europa–, fet que ha convertit el poble en una reconeguda destinació de neu a l’hivern i en un punt d’interès per a activitats relacionades amb la natura a l’estiu on s’hi practica el senderisme, la pesca, l’escalada o les vies ferrades. Encamp també s’està posicionant el turisme esportiu de qualitat, rebent equips d’elit al seu Complex Esportiu i Sociocultural.

Encamp també ofereix una gran varietat gastronòmica, combinant amb encert els plats més típics de muntanya i els sabors més exòtics de cultures foranes. La gastronomia, així com la cultura, són part de la identitat del poble. Festes tan nostrades com el Carnaval, l’escudella de Sant Antoni, la Festa Major o el Nadal formen part de la idiosincràsia dels encampedans.

Encamp ha sabut combinar tradició i modernitat, no només en el terreny cultural sinó també en l’arquitectònic. Es troben construccions romàniques, com el conjunt de Sant Romà de les Bons a tocar d’edificis del segle XX, com el del Comú. Dos estils que han conviscut en harmonia fins a dia d’avui.

EL PAS DE LA CASA

Amb una població de més de 3.000 habitants, el Pas de la Casa és un important eix comercial del Principat.

El Pas de la Casa està a peu de pista de l’estació de Grandvalira –el domini esquiable més gran dels Pirineus–. Fet que ha convertit el poble en una reconeguda destinació de neu a l’hivern, època en què el nombre d’habitants es multiplica per l’arribada massiva de turistes amants de la neu.

El poble compte amb una peculiar instal·lació, el Centre Esportiu del Pas de la Casa situat a més de 2.000 metres d’alçada que ofereix una gran oferta de serveis fins a esdevenir un centre de referència a nivell esportiu, cultural i social. Entre la seva àmplia oferta podem trobar estades esportives per a equips d’elit i un circuit d’aigua (jacuzzis, bany turc, saunes) on relaxar-se després de l’esquí, a l’hivern, o de realitzar rutes de senderisme o vies ferrades, a l’estiu.

El sector de la restauració i la hoteleria també pren gran importància amb una variada i rica oferta pensada per al benestar dels seus visitants.

Text i vídeo Departament de Promoció i Turisme Comú Encamp

Comparteix

Massana

Massana, Vallnord

La Massana és la quarta parròquia per ordre protocol·lari i les primeres referències històriques de la Massana les trobem a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del segle IX, sota la denominació Maciana que podria venir del llatí mattianam, una varietat de poma agra o maçana.

Durant segles la principal activitat econòmica del territori va ser l’agricultura i la ramaderia, encara que des del segle XVI es va potenciar la indústria de la farga per a l’obtenció de ferro.

Als anys 50 del segle XX es va produir una obertura del país cap al turisme que va suposar l’inici del Principat tal com el coneixem avui en dia. L’any 1972 es va inaugurar l’estació d’esquí d’Arinsal i després a l’any 1982 es va inaugurar l’estació d’esquí Pal, senyal d’identitat de la zona i un dels referents del turisme de muntanya. El domini esquiable de Vallnord, amb els sectors de Pal, Arinsal i Arcalís, són el motor econòmic de la zona a l’actualitat.

L’especial encant dels pobles de la Massana i el seu important llegat romànic ens permet retrocedir en el temps, creuar el llindar de l’edat mitjana i traslladar-nos a l’Europa de fa uns segles, per tal de fer-nos sentir com a ciutadans de l’Andorra medieval.

Els principals rius que la travessen són el Valira del Nord, el riu de Pal i el riu Montaner. Dins els límits de la parròquia també hi ha quatre llacs: el llac de les Truites, el llac dels Forcats, el llac Montmantell i el llac Negre. De la vegetació de la Massana en destaquen els boscos de pins, avets, bedolls, i roures. Aquesta parròquia compta amb algunes de les muntanyes més altes d'Andorra: el Comapedrosa (la gran muntanya, 2.942 m), el Medecorba, el Racofred, el pic del Pla de l'Estany i el de Sanfons, entre d'altres.

Text i Fotos Comú de la Massana

Comparteix

Canillo

Canillo

Canillo la primera en l’ordre tradicional i la més extensa de les set amb 110 km². El nucli principal de la parròquia és el nucli de Canillo, que dóna nom a la parròquia i on està situat el comú de Canillo.

La parròquia s’estén al nord-est del Principat sobre l’eix de la vall de la Valira d’Encamp, i limita amb les parròquies d’Encamp al sud, d’Ordino a l’oest, i el Sabartès del departament francès de l’Arieja al nord i a l’est.

Canillo és considerada el centre religiós d’Andorra amb la Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra, l’església romànica de Sant Joan de Caselles, la més ben conservada, i l’església parroquial de Sant Serni que destaca per la torre alta i massissa i una talla gòtica del Sant Crist del segle XIV.

És també un centre d’esports d’hivern amb el Palau de Gel d’Andorra, la seu de la Federació Andorrana d’Esports de Gel, i les instal·lacions de l’estació d’esquí de Soldeu – el Tarter.

La parròquia comprèn, a més del poble de Canillo, els de Soldeu, el Tarter, Ransol, els Plans, l’Aldosa de Canillo, el Vilar, el Forn, Incles, Prats, Meritxell.

Video Paulo Jorge

Text Viquipèdia

Comparteix

Ordino

Ordino, Vallnord

Ordino és la tercera, segons l’ordre tradicional, de les set parròquies d’Andorra. Amb 90 km² és la més extensa després de Canillo. La parròquia comprèn la conca de la Valira d’Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat. Limita al nord amb el País de Foix (Auzat i Vic de Soç), a l’est amb Canillo i al sud i l’oest amb la Massana.

Històricament Ordino s’havia destacat per les seves fargues, especialment la Farga del Serrat i la de l’Areny. El tancament de les fargues a finals del segle XIX i l’emigració portà a una forta davallada dels habitants (454 el 1932 i 402 el 1970). Els anys setanta, coincidint amb l’expansió turística i la consegüent edificació de nous habitatges, que han fet aparèixer urbanitzacions a Segudet, Ansalonga, la Cortinada i el Serrat, s’ha produït una notable recuperació de la població.

El 1983 es va inaugurar l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís, situada a la coma del Forat a la Serra d’Arcalís. Avui treballen 15 remuntadors mecànics a una alçada de 1.940 m a 2.625 m. El comú té un centre d’esports (CEO) amb piscina, gimnàs, esquaix, sauna i rocòdrom. Ordino és inici i meta de l’Ultra Trail d’Andorra que inclou un marató quàdruple de les muntanyes sobre 170 km amb un desnivell altitudinal de 13 500 metres.

Video Francisco DIAZ TORRIJOS

Text Viquipèdia

Comparteix

Escaldes Engordany

Escaldes Engordany

El nom de les Escaldes indica que hi ha aigües calentes. El poble es va fundar al voltant d’unes fonts termals sobre una gran falla enfonsada en el subsòl. Avui molts hotels de les Escaldes ofereixen aigües termals entre els seus serveis.

La parròquia d’Escaldes-Engordany, la segona en població després d’Andorra la Vella, està formada per dos nuclis urbans importants, que en els seus orígens es trobaven separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I aC.

Font Viquipèdia

Comparteix

Les escultures contemporànies

Andorra, Cultura, Escultura

Durant els anys 80, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va instal·lar en paisatges rurals i urbans un conjunt d’escultures d’artistes de renom internacional i de gran interès artístic i paisatgístic. Recomanem als amants de l’art contemporani que visitin aquesta proposta juntament amb les escultures contemporànies de la Ruta del Ferro i altres elements escultòrics que trobem repartits per tot el territori, sobretot a la vall central d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

L’itinerari de les escultures contemporànies fusiona art, contemporaneïtat i territori. Es realitza lliurement, en una proposta de vuit escultures repartides per les set parròquies.

Andorra, Art, Cultura

Canillo - Estructures autogeneradores de Jorge Dubon

Amb una mínima intervenció l’artista intenta aconseguir que aquestes tres estructures es desenvolupin orgànicament, que sorgeixin d’elles mateixes i que esdevinguin un símbol de la voluntat de l’home enfront de la immensitat de les muntanyes.

Michael Warren

Encamp - Lloc pagà de Michael Warren

Michael Warren ha volgut que per un moment ens demanem què hi fem en aquest lloc, que ens fem preguntes (que sovint restaran sense resposta) tot i admirant el que ens envolta, creació de la natura, creació de l’home.

Mauro Staccioli

Ordino - Arcalís 91 de Mauro Staccioli

Staccioli representa l’oposició entre la llei natural (no la llei de la natura) i la llei de l’home, gairebé sempre artificial, entre unes formes mínimes i la complicació de la naturalesa, entre un món fred i objectiu i la subjectivitat que fonamenta la nostra manera de ser. D’aquestes oposicions neix la vida. D’aquestes oposicions neix l’art.

Toshimitsu Imaï

Ordino - Homenatge a Andorra de Toshimitsu Imaï

Imaï ens obsequià amb un jardí, col·locà una sèrie de cantals de granet endurits pel pas del temps i ennegrits per la història, les diferents clapes daurades són les úniques intervencions pictòriques.  Segons la seva opinió, col·locar una pedra al costat de l'altra, en una comunió significativa, representa el pas irreductible del món material a l'espiritual.

Dennis Oppenheim

La Massana - Tempesta en una tassa de te de Dennis Oppenheim

No és només l’escultura que representa una tassa i un platet, sinó aquesta i a més totes les qüestions que fa que ens posem en la proximitat de l’obra, i es creen una sèrie de preguntes i respostes que ens portaran a conèixer la seva obra.

Van Hoeydonck

Andorra la Vella - Robot en suspensió de Van Hoeydonck

Aquest robot és una simbiosi de l’home i la màquina. Són reduccions del cos humà molts cops rígides, simètriques, pesants i d’un immobilisme total, sense articulacions ni en els braços ni en les cames. Escultura feta en bronze.

Carlos Cruz-Díez

Sant Julià de Lòria - Fisicromia per a Andorra de Carlos Cruz-Díez

La modulació de làmines verticals (grogues i negres), amaguen una gamma de quatre fines i sàvies franges verticals de color (blau, verd, blanc i vermell) que fan errar la retina de l’espectador a mesura que va variant de posició. Aquesta obra juga contínuament amb el contrast i exigeix un espectador disposat a participar i explorar davant d’aquesta obra de moviment simulat.

ERIK DIETMAN

Escaldes-Engordany - Pep, Iu, Ton, Meritxell, Romà, Anna, Pau, Carles, Eugènia..., i els altres d’Erik Dietman

Aquesta obra es transforma amb el pas de les hores, dels dies, i de les estacions. Si deixeu de mirar-los individualment i intenteu veure’ls en conjunt, també descobrireu que sempre n’hi ha un que s’amaga, que us pica l’ullet, que us recorda que el joc no s’ha acabat. Els arbres, les pedres i l’aigua han entès el joc i hi participen activament encara que a vegades es distreuen.

 

Comparteix

Andorra LAND ART 2015

Andorra, cultura

ALA 2015 – ANDORRA LAND ART 2015

Andorra Land Art és una aposta cultural col·lectiva, de tot el país. La patrocinen les principals institucions andorranes (Govern, Consell General, Andorra Turisme, Comuns…) i hi col·laboren empreses destacades (Andorra Telecom, FEDA … ), així com altres col·laboradors privats. Les set parròquies hi tenen un protagonisme compartit, oferint ubicacions exclusives, úniques, per a la realització de les instal·lacions artístiques.

Comparteix