Sant Julià de Lòria

sant julià

Quan el visitant entra a Andorra per la frontera espanyola, és a Sant Julià que té el seu primer contacte amb el principat; el seu principal producte turístic són els grans centres comercials però també té magnífics paisatges per a descobrir i un extraordinari conjunt d’esglésies i petites capelles, la més important de les quals és el Santuari de La nostra Senyora de Canòlic. Històricament, Sant Julià va ser el centre de la indústria del tabac, una de les més importants d’Andorra.  La parròquia va mantenir curosament el seu folklore i, en el dia del Festival del Poble, els visitants poden veure el Ball de la Marratxa, en el qual dos homes, amb alts barrets adornats amb cintes multicolors, ballen amb tres dones cadascun. No s’ha demostrat que la dansa representi els dos co-prínceps i les sis parròquies (fins a 1978, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella formaven una única parròquia), però això és el que tots creuen.

Sant Julià de Lòria és la sisena parròquia, segons l’ordre protocol·lari de les set parròquies d’Andorra. Està formada per la vila de Sant Julià de Lòria i cinc quarts o subdivisions parroquials: Quart de Bixessarri (Bixessarri i Aixovall), Quart d’Aixirivall (Aixirivall), Quart d’Aubinyà (Aubinyà i Juverri), Quart de Fontaneda (Fontaneda, Les Pardines, Mas d’Alins i La Muxella) i Quart de Nagol (Nagol, Certers i Llumeneres).

Text Viquipèdia

Vídeo Comú Sant Julià de Lòria

Andorra la Vella

Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital del Principat d’Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país (12 km² i 22.256 habitants el 2011), essent-ne la més petita i la més poblada alhora. Està situada a la confluència dels rius Valira del Nord i Valira d’Orient, on formen la Valira, i es troba a 1.013 m d’altitud. Forma una aglomeració urbana d’uns 40.000 habitants amb la població d’Escaldes-Engordany.

La indústria principal és el turisme, tot i que també hi destaquen el comerç i els rendiments que deixa el capital estranger que s’allotja a les seves oficines bancàries, ja que Andorra és un país amb impostos molt més baixos que el seu entorn. S’hi produeixen mobles, tabac i conyac.

L’edifici més emblemàtic de la ciutat és la Casa de la Vall, casa forta del segle XVI que és la seu del Consell General (el Parlament andorrà) des de 1702. L’església parroquial està dedicada a Sant Esteve màrtir, i conserva l’absis i el campanar romànics del segle XI. Al sud de la ciutat hi ha la interessant església romànica de Santa Coloma, de campanar circular.

Malgrat que gran part del turisme que visita Andorra la Vella dedica gran part del seu temps a les compres i l’esquí, la capital del Principat disposa d’altres atractius turístics com la visita d’esglésies i edificis històrics.

Text Viquipèdia

vídeo TheHeikkiN

Encamp

Encamp, Grandvalira

Encamp, situada al cor del Principat d’Andorra a 1.250 metres d’alçada, està dividida en dos nuclis separats per 25 quilòmetres, Encamp i el Pas de la Casa (situada a 2.000 metres d’alçada)

Amb una població de més de 13.000 habitants, Encamp el conformen quatre nuclis antics: Vila, les Bons, la Mosquera i el Tremat.

Encamp és la porta d’entrada a les pistes d’esquí de Grandvalira –el domini esquiable més gran dels Pirineus–  a través del Funicamp –el funicular més llarg d’Europa–, fet que ha convertit el poble en una reconeguda destinació de neu a l’hivern i en un punt d’interès per a activitats relacionades amb la natura a l’estiu on s’hi practica el senderisme, la pesca, l’escalada o les vies ferrades. Encamp també s’està posicionant el turisme esportiu de qualitat, rebent equips d’elit al seu Complex Esportiu i Sociocultural.

Encamp també ofereix una gran varietat gastronòmica, combinant amb encert els plats més típics de muntanya i els sabors més exòtics de cultures foranes. La gastronomia, així com la cultura, són part de la identitat del poble. Festes tan nostrades com el Carnaval, l’escudella de Sant Antoni, la Festa Major o el Nadal formen part de la idiosincràsia dels encampedans.

Encamp ha sabut combinar tradició i modernitat, no només en el terreny cultural sinó també en l’arquitectònic. Es troben construccions romàniques, com el conjunt de Sant Romà de les Bons a tocar d’edificis del segle XX, com el del Comú. Dos estils que han conviscut en harmonia fins a dia d’avui.

EL PAS DE LA CASA

Amb una població de més de 3.000 habitants, el Pas de la Casa és un important eix comercial del Principat.

El Pas de la Casa està a peu de pista de l’estació de Grandvalira –el domini esquiable més gran dels Pirineus–. Fet que ha convertit el poble en una reconeguda destinació de neu a l’hivern, època en què el nombre d’habitants es multiplica per l’arribada massiva de turistes amants de la neu.

El poble compte amb una peculiar instal·lació, el Centre Esportiu del Pas de la Casa situat a més de 2.000 metres d’alçada que ofereix una gran oferta de serveis fins a esdevenir un centre de referència a nivell esportiu, cultural i social. Entre la seva àmplia oferta podem trobar estades esportives per a equips d’elit i un circuit d’aigua (jacuzzis, bany turc, saunes) on relaxar-se després de l’esquí, a l’hivern, o de realitzar rutes de senderisme o vies ferrades, a l’estiu.

El sector de la restauració i la hoteleria també pren gran importància amb una variada i rica oferta pensada per al benestar dels seus visitants.

Text i vídeo Departament de Promoció i Turisme Comú Encamp

Massana

Massana, Vallnord

La Massana és la quarta parròquia per ordre protocol·lari i les primeres referències històriques de la Massana les trobem a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del segle IX, sota la denominació Maciana que podria venir del llatí mattianam, una varietat de poma agra o maçana.

Durant segles la principal activitat econòmica del territori va ser l’agricultura i la ramaderia, encara que des del segle XVI es va potenciar la indústria de la farga per a l’obtenció de ferro.

Als anys 50 del segle XX es va produir una obertura del país cap al turisme que va suposar l’inici del Principat tal com el coneixem avui en dia. L’any 1972 es va inaugurar l’estació d’esquí d’Arinsal i després a l’any 1982 es va inaugurar l’estació d’esquí Pal, senyal d’identitat de la zona i un dels referents del turisme de muntanya. El domini esquiable de Vallnord, amb els sectors de Pal, Arinsal i Arcalís, són el motor econòmic de la zona a l’actualitat.

L’especial encant dels pobles de la Massana i el seu important llegat romànic ens permet retrocedir en el temps, creuar el llindar de l’edat mitjana i traslladar-nos a l’Europa de fa uns segles, per tal de fer-nos sentir com a ciutadans de l’Andorra medieval.

Els principals rius que la travessen són el Valira del Nord, el riu de Pal i el riu Montaner. Dins els límits de la parròquia també hi ha quatre llacs: el llac de les Truites, el llac dels Forcats, el llac Montmantell i el llac Negre. De la vegetació de la Massana en destaquen els boscos de pins, avets, bedolls, i roures. Aquesta parròquia compta amb algunes de les muntanyes més altes d'Andorra: el Comapedrosa (la gran muntanya, 2.942 m), el Medecorba, el Racofred, el pic del Pla de l'Estany i el de Sanfons, entre d'altres.

Text i Fotos Comú de la Massana

Canillo

Canillo

Canillo la primera en l’ordre tradicional i la més extensa de les set amb 110 km². El nucli principal de la parròquia és el nucli de Canillo, que dóna nom a la parròquia i on està situat el comú de Canillo.

La parròquia s’estén al nord-est del Principat sobre l’eix de la vall de la Valira d’Encamp, i limita amb les parròquies d’Encamp al sud, d’Ordino a l’oest, i el Sabartès del departament francès de l’Arieja al nord i a l’est.

Canillo és considerada el centre religiós d’Andorra amb la Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra, l’església romànica de Sant Joan de Caselles, la més ben conservada, i l’església parroquial de Sant Serni que destaca per la torre alta i massissa i una talla gòtica del Sant Crist del segle XIV.

És també un centre d’esports d’hivern amb el Palau de Gel d’Andorra, la seu de la Federació Andorrana d’Esports de Gel, i les instal·lacions de l’estació d’esquí de Soldeu – el Tarter.

La parròquia comprèn, a més del poble de Canillo, els de Soldeu, el Tarter, Ransol, els Plans, l’Aldosa de Canillo, el Vilar, el Forn, Incles, Prats, Meritxell.

Video Paulo Jorge

Text Viquipèdia

Ordino

Ordino, Vallnord

Ordino és la tercera, segons l’ordre tradicional, de les set parròquies d’Andorra. Amb 90 km² és la més extensa després de Canillo. La parròquia comprèn la conca de la Valira d’Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat. Limita al nord amb el País de Foix (Auzat i Vic de Soç), a l’est amb Canillo i al sud i l’oest amb la Massana.

Històricament Ordino s’havia destacat per les seves fargues, especialment la Farga del Serrat i la de l’Areny. El tancament de les fargues a finals del segle XIX i l’emigració portà a una forta davallada dels habitants (454 el 1932 i 402 el 1970). Els anys setanta, coincidint amb l’expansió turística i la consegüent edificació de nous habitatges, que han fet aparèixer urbanitzacions a Segudet, Ansalonga, la Cortinada i el Serrat, s’ha produït una notable recuperació de la població.

El 1983 es va inaugurar l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís, situada a la coma del Forat a la Serra d’Arcalís. Avui treballen 15 remuntadors mecànics a una alçada de 1.940 m a 2.625 m. El comú té un centre d’esports (CEO) amb piscina, gimnàs, esquaix, sauna i rocòdrom. Ordino és inici i meta de l’Ultra Trail d’Andorra que inclou un marató quàdruple de les muntanyes sobre 170 km amb un desnivell altitudinal de 13 500 metres.

Video Francisco DIAZ TORRIJOS

Text Viquipèdia

Escaldes Engordany

Escaldes Engordany

El nom de les Escaldes indica que hi ha aigües calentes. El poble es va fundar al voltant d’unes fonts termals sobre una gran falla enfonsada en el subsòl. Avui molts hotels de les Escaldes ofereixen aigües termals entre els seus serveis.

La parròquia d’Escaldes-Engordany, la segona en població després d’Andorra la Vella, està formada per dos nuclis urbans importants, que en els seus orígens es trobaven separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I aC.

Font Viquipèdia

Picasso al CAEE

Picasso, CAEE, Escaldes

L'univers femení de Picasso "Seducció i lluita"

El Centre d'Art d'Escaldes-Engordany (CAEE) us ofereix un viatge per l'univers femení de Pablo Picasso amb l'exposició "Seducció i lluita" que es pot visitar fins al 24 de setembre.

Pablo Picasso (Màlaga, Espanya, 1881 – Mougins, França, 1973) és un dels artistes més creatius del segle XX. Va ser un inventor de formes, innovador de tècniques i creador d’estils, a més d’un geni polifacètic que representa l’art contemporani, tot i haver-se convertit en un clàssic.

El seu talent immens es desplega al CAEE a través d’una de les seves grans passions: les dones. Una passió que es plasma en les seves obres, que relaten l’estat i l’evolució de les relacions que va mantenir amb el gènere femení.

Picasso, caee, Escaldes
Picasso, caee, Escaldes

 Les dones inspiren els gravats i les ceràmiques que formen l’exposició. Un recorregut pels traços bàsics dels rostres que formen la suite Carmen, els tons ocres de les litografies de l’època rosa, la insolència de les obres de colors vius com la Nana, o els gravats carregats d’erotisme del final de la seva vida.

A més dels gravats de temàtica i cronologia diverses, la mostra inclou exemples de la destresa de Picasso en el domini de la terra i del foc; plats i gerros de ceràmica, producte dels seus jocs i de les seves experiències al taller Madoura de Vallauris. Les ceràmiques picassianes mostren formes d’animals, múltiples colors i variants de la mil·lenària tècnica de treballar l’argila.

De les peces exposades destacar els gravats realitzats al final de la seva vida, els darrers anys, les estampes que integren aquesta sèrie continuen l’esperit desenfrenat d’abordar l’erotisme. Un gran nombre de personatges les protagonitzen, i s’hi representa un món aparentment ociós, divertit i alegre, on la malenconia del desig frustrat i la virilitat perduda hi són subjacents. El desig incontrolat de la ment que no permet al vell pintor desenvolupar les seves fantasies eròtiques més enllà de l’acte de crear.

Picasso, caee, Escaldes

També subratllar els gravats que formen la suite Carmen uns gravats fets a buril, de l’any 1949. La temàtica dels gravats són rostres d’homes i dones representats de manera estilitzades. Diversos rostres dels gravats de la suite Carmen inclouen, mostren, tenen... elements propis del Cubisme, no oblidem que Picasso és un dels pares del Cubisme. I la suite Carmen, com indica el seu nom, està inspirada amb Carmen, la protagonista de l’òpera més coneguda del compositor francès de Georges Bizet i de la novel·la de Prosper Mérimée, que va utilitzar Bizet per compondre de la seva òpera.

Per contrastar la senzillesa de la suite Carme i continuant amb la temàtica femenina tenim la suite Barcelona, aquesta suite està formada per 5 litografies a color, amb obres de diverses èpoques, com la Nana relacionades als primers passos de l’artista entre el Modernisme i el Puntillisme, la Maternitat de l’època blava o l’Arlequí de l’època rosa.

 

Aquest estiu deixa’t seduir per l’obra de Picasso!

Des de l’1 de juliol fins al 24 de setembre del 2016

Entorn de l’exposició

Visites comentades per al públic general i per a grups.

Visites nocturnes el dimarts 12 de juliol, el dimecres 17 d’agost i el dijous 6 de setembre, a les 20.30 h i a les 22 h.

Places limitades, reserva prèvia al tel. 802 255 o a centreart@e-e.ad

Taller de ceràmica a càrrec de Mercè Ciaurriz, el dimarts 20 de setembre a les 19.30 h.

Places limitades, reserva prèvia al tel. 802 255 o a centreart@e-e.ad

Activitats per a infants

Visites adaptades a tots els nivells escolars.

Visita taller per a escoles, esplais i casals d’estiu (visites adaptades als diversos nivells escolars, reserves prèvies al tel. 802 255).

Dissabte d’art Amb les mans de Picasso.

Taller de creativitat picassiana, el dissabte 24 de setembre de les 10.30 a les 12.30 h, per a infants de 6 a 11 anys, preu 3 €, reserves al tel. 802 255.

Horaris Juliol i agost: de dilluns a dissabte de les 9.30 a les 13.30 h i de les 15 a les 19 h.

Diumenge de les 9.30 a les 13.30 h.

Setembre: de dilluns a dissabte de les 9.30 a les 13.30 h i de les 15 a les 19 h.

Entrada gratuïta

CENTRE D’ART D’ESCALDES-ENGORDANY

Av. Carlemany, 30 AD700

Escaldes-Engordany, Andorra Tel.: (+376) 802 255 centreart@e-e.ad