Parròquies

parròquies

Sant Julià de Lòria

sant julià

Quan el visitant entra a Andorra per la frontera espanyola, és a Sant Julià que té el seu primer contacte amb el principat; el seu principal producte turístic són els grans centres comercials però també té magnífics paisatges per a descobrir i un extraordinari conjunt d’esglésies i petites capelles, la més important de les quals és el Santuari de La nostra Senyora de Canòlic. Històricament, Sant Julià va ser el centre de la indústria del tabac, una de les més importants d’Andorra.  La parròquia va mantenir curosament el seu folklore i, en el dia del Festival del Poble, els visitants poden veure el Ball de la Marratxa, en el qual dos homes, amb alts barrets adornats amb cintes multicolors, ballen amb tres dones cadascun. No s’ha demostrat que la dansa representi els dos co-prínceps i les sis parròquies (fins a 1978, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella formaven una única parròquia), però això és el que tots creuen.

Sant Julià de Lòria és la sisena parròquia, segons l’ordre protocol·lari de les set parròquies d’Andorra. Està formada per la vila de Sant Julià de Lòria i cinc quarts o subdivisions parroquials: Quart de Bixessarri (Bixessarri i Aixovall), Quart d’Aixirivall (Aixirivall), Quart d’Aubinyà (Aubinyà i Juverri), Quart de Fontaneda (Fontaneda, Les Pardines, Mas d’Alins i La Muxella) i Quart de Nagol (Nagol, Certers i Llumeneres).

Text Viquipèdia

Vídeo Comú Sant Julià de Lòria

Comparteix

Andorra la Vella

Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital del Principat d’Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país (12 km² i 22.256 habitants el 2011), essent-ne la més petita i la més poblada alhora. Està situada a la confluència dels rius Valira del Nord i Valira d’Orient, on formen la Valira, i es troba a 1.013 m d’altitud. Forma una aglomeració urbana d’uns 40.000 habitants amb la població d’Escaldes-Engordany.

La indústria principal és el turisme, tot i que també hi destaquen el comerç i els rendiments que deixa el capital estranger que s’allotja a les seves oficines bancàries, ja que Andorra és un país amb impostos molt més baixos que el seu entorn. S’hi produeixen mobles, tabac i conyac.

L’edifici més emblemàtic de la ciutat és la Casa de la Vall, casa forta del segle XVI que és la seu del Consell General (el Parlament andorrà) des de 1702. L’església parroquial està dedicada a Sant Esteve màrtir, i conserva l’absis i el campanar romànics del segle XI. Al sud de la ciutat hi ha la interessant església romànica de Santa Coloma, de campanar circular.

Malgrat que gran part del turisme que visita Andorra la Vella dedica gran part del seu temps a les compres i l’esquí, la capital del Principat disposa d’altres atractius turístics com la visita d’esglésies i edificis històrics.

Text Viquipèdia

vídeo TheHeikkiN

Comparteix

Encamp

Encamp, Grandvalira

Encamp, situada al cor del Principat d’Andorra a 1.250 metres d’alçada, està dividida en dos nuclis separats per 25 quilòmetres, Encamp i el Pas de la Casa (situada a 2.000 metres d’alçada)

Amb una població de més de 13.000 habitants, Encamp el conformen quatre nuclis antics: Vila, les Bons, la Mosquera i el Tremat.

Encamp és la porta d’entrada a les pistes d’esquí de Grandvalira –el domini esquiable més gran dels Pirineus–  a través del Funicamp –el funicular més llarg d’Europa–, fet que ha convertit el poble en una reconeguda destinació de neu a l’hivern i en un punt d’interès per a activitats relacionades amb la natura a l’estiu on s’hi practica el senderisme, la pesca, l’escalada o les vies ferrades. Encamp també s’està posicionant el turisme esportiu de qualitat, rebent equips d’elit al seu Complex Esportiu i Sociocultural.

Encamp també ofereix una gran varietat gastronòmica, combinant amb encert els plats més típics de muntanya i els sabors més exòtics de cultures foranes. La gastronomia, així com la cultura, són part de la identitat del poble. Festes tan nostrades com el Carnaval, l’escudella de Sant Antoni, la Festa Major o el Nadal formen part de la idiosincràsia dels encampedans.

Encamp ha sabut combinar tradició i modernitat, no només en el terreny cultural sinó també en l’arquitectònic. Es troben construccions romàniques, com el conjunt de Sant Romà de les Bons a tocar d’edificis del segle XX, com el del Comú. Dos estils que han conviscut en harmonia fins a dia d’avui.

EL PAS DE LA CASA

Amb una població de més de 3.000 habitants, el Pas de la Casa és un important eix comercial del Principat.

El Pas de la Casa està a peu de pista de l’estació de Grandvalira –el domini esquiable més gran dels Pirineus–. Fet que ha convertit el poble en una reconeguda destinació de neu a l’hivern, època en què el nombre d’habitants es multiplica per l’arribada massiva de turistes amants de la neu.

El poble compte amb una peculiar instal·lació, el Centre Esportiu del Pas de la Casa situat a més de 2.000 metres d’alçada que ofereix una gran oferta de serveis fins a esdevenir un centre de referència a nivell esportiu, cultural i social. Entre la seva àmplia oferta podem trobar estades esportives per a equips d’elit i un circuit d’aigua (jacuzzis, bany turc, saunes) on relaxar-se després de l’esquí, a l’hivern, o de realitzar rutes de senderisme o vies ferrades, a l’estiu.

El sector de la restauració i la hoteleria també pren gran importància amb una variada i rica oferta pensada per al benestar dels seus visitants.

Text i vídeo Departament de Promoció i Turisme Comú Encamp

Comparteix

Massana

Massana, Vallnord

La Massana és la quarta parròquia per ordre protocol·lari i les primeres referències històriques de la Massana les trobem a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del segle IX, sota la denominació Maciana que podria venir del llatí mattianam, una varietat de poma agra o maçana.

Durant segles la principal activitat econòmica del territori va ser l’agricultura i la ramaderia, encara que des del segle XVI es va potenciar la indústria de la farga per a l’obtenció de ferro.

Als anys 50 del segle XX es va produir una obertura del país cap al turisme que va suposar l’inici del Principat tal com el coneixem avui en dia. L’any 1972 es va inaugurar l’estació d’esquí d’Arinsal i després a l’any 1982 es va inaugurar l’estació d’esquí Pal, senyal d’identitat de la zona i un dels referents del turisme de muntanya. El domini esquiable de Vallnord, amb els sectors de Pal, Arinsal i Arcalís, són el motor econòmic de la zona a l’actualitat.

L’especial encant dels pobles de la Massana i el seu important llegat romànic ens permet retrocedir en el temps, creuar el llindar de l’edat mitjana i traslladar-nos a l’Europa de fa uns segles, per tal de fer-nos sentir com a ciutadans de l’Andorra medieval.

Els principals rius que la travessen són el Valira del Nord, el riu de Pal i el riu Montaner. Dins els límits de la parròquia també hi ha quatre llacs: el llac de les Truites, el llac dels Forcats, el llac Montmantell i el llac Negre. De la vegetació de la Massana en destaquen els boscos de pins, avets, bedolls, i roures. Aquesta parròquia compta amb algunes de les muntanyes més altes d'Andorra: el Comapedrosa (la gran muntanya, 2.942 m), el Medecorba, el Racofred, el pic del Pla de l'Estany i el de Sanfons, entre d'altres.

Text i Fotos Comú de la Massana