Durant els anys 80, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va instal·lar en paisatges rurals i urbans un conjunt d’escultures d’artistes de renom internacional i de gran interès artístic i paisatgístic. Recomanem als amants de l’art contemporani que visitin aquesta proposta juntament amb les escultures contemporànies de la Ruta del Ferro i altres elements escultòrics que trobem repartits per tot el territori, sobretot a la vall central d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.
L’itinerari de les escultures contemporànies fusiona art, contemporaneïtat i territori. Es realitza lliurement, en una proposta de vuit escultures repartides per les set parròquies.
Canillo - Estructures autogeneradores de Jorge Dubon
Amb una mínima intervenció l’artista intenta aconseguir que aquestes tres estructures es desenvolupin orgànicament, que sorgeixin d’elles mateixes i que esdevinguin un símbol de la voluntat de l’home enfront de la immensitat de les muntanyes.
Encamp - Lloc pagà de Michael Warren
Michael Warren ha volgut que per un moment ens demanem què hi fem en aquest lloc, que ens fem preguntes (que sovint restaran sense resposta) tot i admirant el que ens envolta, creació de la natura, creació de l’home.
Ordino - Arcalís 91 de Mauro Staccioli
Staccioli representa l’oposició entre la llei natural (no la llei de la natura) i la llei de l’home, gairebé sempre artificial, entre unes formes mínimes i la complicació de la naturalesa, entre un món fred i objectiu i la subjectivitat que fonamenta la nostra manera de ser. D’aquestes oposicions neix la vida. D’aquestes oposicions neix l’art.
Ordino - Homenatge a Andorra de Toshimitsu Imaï
Imaï ens obsequià amb un jardí, col·locà una sèrie de cantals de granet endurits pel pas del temps i ennegrits per la història, les diferents clapes daurades són les úniques intervencions pictòriques. Segons la seva opinió, col·locar una pedra al costat de l'altra, en una comunió significativa, representa el pas irreductible del món material a l'espiritual.
La Massana - Tempesta en una tassa de te de Dennis Oppenheim
No és només l’escultura que representa una tassa i un platet, sinó aquesta i a més totes les qüestions que fa que ens posem en la proximitat de l’obra, i es creen una sèrie de preguntes i respostes que ens portaran a conèixer la seva obra.
Andorra la Vella - Robot en suspensió de Van Hoeydonck
Aquest robot és una simbiosi de l’home i la màquina. Són reduccions del cos humà molts cops rígides, simètriques, pesants i d’un immobilisme total, sense articulacions ni en els braços ni en les cames. Escultura feta en bronze.
Sant Julià de Lòria - Fisicromia per a Andorra de Carlos Cruz-Díez
La modulació de làmines verticals (grogues i negres), amaguen una gamma de quatre fines i sàvies franges verticals de color (blau, verd, blanc i vermell) que fan errar la retina de l’espectador a mesura que va variant de posició. Aquesta obra juga contínuament amb el contrast i exigeix un espectador disposat a participar i explorar davant d’aquesta obra de moviment simulat.
Escaldes-Engordany - Pep, Iu, Ton, Meritxell, Romà, Anna, Pau, Carles, Eugènia..., i els altres d’Erik Dietman
Aquesta obra es transforma amb el pas de les hores, dels dies, i de les estacions. Si deixeu de mirar-los individualment i intenteu veure’ls en conjunt, també descobrireu que sempre n’hi ha un que s’amaga, que us pica l’ullet, que us recorda que el joc no s’ha acabat. Els arbres, les pedres i l’aigua han entès el joc i hi participen activament encara que a vegades es distreuen.
