Sant Julià de Lòria
Quan el visitant entra a Andorra per la frontera espanyola, és a Sant Julià que té el seu primer contacte amb el principat; el seu principal producte turístic són els grans centres comercials però també té magnífics paisatges per a descobrir i un extraordinari conjunt d’esglésies i petites capelles, la més important de les quals és el Santuari de La nostra Senyora de Canòlic. Històricament, Sant Julià va ser el centre de la indústria del tabac, una de les més importants d’Andorra. La parròquia va mantenir curosament el seu folklore i, en el dia del Festival del Poble, els visitants poden veure el Ball de la Marratxa, en el qual dos homes, amb alts barrets adornats amb cintes multicolors, ballen amb tres dones cadascun. No s’ha demostrat que la dansa representi els dos co-prínceps i les sis parròquies (fins a 1978, Escaldes-Engordany i Andorra la Vella formaven una única parròquia), però això és el que tots creuen.
Sant Julià de Lòria és la sisena parròquia, segons l’ordre protocol·lari de les set parròquies d’Andorra. Està formada per la vila de Sant Julià de Lòria i cinc quarts o subdivisions parroquials: Quart de Bixessarri (Bixessarri i Aixovall), Quart d’Aixirivall (Aixirivall), Quart d’Aubinyà (Aubinyà i Juverri), Quart de Fontaneda (Fontaneda, Les Pardines, Mas d’Alins i La Muxella) i Quart de Nagol (Nagol, Certers i Llumeneres).
Text Viquipèdia
Vídeo Comú Sant Julià de Lòria
Andorra la Vella
Andorra la Vella és la capital del Principat d’Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país (12 km² i 22.256 habitants el 2011), essent-ne la més petita i la més poblada alhora. Està situada a la confluència dels rius Valira del Nord i Valira d’Orient, on formen la Valira, i es troba a 1.013 m d’altitud. Forma una aglomeració urbana d’uns 40.000 habitants amb la població d’Escaldes-Engordany.
La indústria principal és el turisme, tot i que també hi destaquen el comerç i els rendiments que deixa el capital estranger que s’allotja a les seves oficines bancàries, ja que Andorra és un país amb impostos molt més baixos que el seu entorn. S’hi produeixen mobles, tabac i conyac.
L’edifici més emblemàtic de la ciutat és la Casa de la Vall, casa forta del segle XVI que és la seu del Consell General (el Parlament andorrà) des de 1702. L’església parroquial està dedicada a Sant Esteve màrtir, i conserva l’absis i el campanar romànics del segle XI. Al sud de la ciutat hi ha la interessant església romànica de Santa Coloma, de campanar circular.
Malgrat que gran part del turisme que visita Andorra la Vella dedica gran part del seu temps a les compres i l’esquí, la capital del Principat disposa d’altres atractius turístics com la visita d’esglésies i edificis històrics.
Text Viquipèdia
vídeo TheHeikkiN
Encamp
Encamp, situada al cor del Principat d’Andorra a 1.250 metres d’alçada, està dividida en dos nuclis separats per 25 quilòmetres, Encamp i el Pas de la Casa (situada a 2.000 metres d’alçada)
Amb una població de més de 13.000 habitants, Encamp el conformen quatre nuclis antics: Vila, les Bons, la Mosquera i el Tremat.
Encamp és la porta d’entrada a les pistes d’esquí de Grandvalira –el domini esquiable més gran dels Pirineus– a través del Funicamp –el funicular més llarg d’Europa–, fet que ha convertit el poble en una reconeguda destinació de neu a l’hivern i en un punt d’interès per a activitats relacionades amb la natura a l’estiu on s’hi practica el senderisme, la pesca, l’escalada o les vies ferrades. Encamp també s’està posicionant el turisme esportiu de qualitat, rebent equips d’elit al seu Complex Esportiu i Sociocultural.
Encamp també ofereix una gran varietat gastronòmica, combinant amb encert els plats més típics de muntanya i els sabors més exòtics de cultures foranes. La gastronomia, així com la cultura, són part de la identitat del poble. Festes tan nostrades com el Carnaval, l’escudella de Sant Antoni, la Festa Major o el Nadal formen part de la idiosincràsia dels encampedans.
Encamp ha sabut combinar tradició i modernitat, no només en el terreny cultural sinó també en l’arquitectònic. Es troben construccions romàniques, com el conjunt de Sant Romà de les Bons a tocar d’edificis del segle XX, com el del Comú. Dos estils que han conviscut en harmonia fins a dia d’avui.
EL PAS DE LA CASA
Amb una població de més de 3.000 habitants, el Pas de la Casa és un important eix comercial del Principat.
El Pas de la Casa està a peu de pista de l’estació de Grandvalira –el domini esquiable més gran dels Pirineus–. Fet que ha convertit el poble en una reconeguda destinació de neu a l’hivern, època en què el nombre d’habitants es multiplica per l’arribada massiva de turistes amants de la neu.
El poble compte amb una peculiar instal·lació, el Centre Esportiu del Pas de la Casa situat a més de 2.000 metres d’alçada que ofereix una gran oferta de serveis fins a esdevenir un centre de referència a nivell esportiu, cultural i social. Entre la seva àmplia oferta podem trobar estades esportives per a equips d’elit i un circuit d’aigua (jacuzzis, bany turc, saunes) on relaxar-se després de l’esquí, a l’hivern, o de realitzar rutes de senderisme o vies ferrades, a l’estiu.
El sector de la restauració i la hoteleria també pren gran importància amb una variada i rica oferta pensada per al benestar dels seus visitants.
Text i vídeo Departament de Promoció i Turisme Comú Encamp
Canillo
Canillo la primera en l’ordre tradicional i la més extensa de les set amb 110 km². El nucli principal de la parròquia és el nucli de Canillo, que dóna nom a la parròquia i on està situat el comú de Canillo.
La parròquia s’estén al nord-est del Principat sobre l’eix de la vall de la Valira d’Encamp, i limita amb les parròquies d’Encamp al sud, d’Ordino a l’oest, i el Sabartès del departament francès de l’Arieja al nord i a l’est.
Canillo és considerada el centre religiós d’Andorra amb la Basílica de la Mare de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra, l’església romànica de Sant Joan de Caselles, la més ben conservada, i l’església parroquial de Sant Serni que destaca per la torre alta i massissa i una talla gòtica del Sant Crist del segle XIV.
És també un centre d’esports d’hivern amb el Palau de Gel d’Andorra, la seu de la Federació Andorrana d’Esports de Gel, i les instal·lacions de l’estació d’esquí de Soldeu – el Tarter.
La parròquia comprèn, a més del poble de Canillo, els de Soldeu, el Tarter, Ransol, els Plans, l’Aldosa de Canillo, el Vilar, el Forn, Incles, Prats, Meritxell.
Video Paulo Jorge
Text Viquipèdia
Ordino
Ordino és la tercera, segons l’ordre tradicional, de les set parròquies d’Andorra. Amb 90 km² és la més extensa després de Canillo. La parròquia comprèn la conca de la Valira d’Ordino o la Valira del Nord, al nord-oest del Principat. Limita al nord amb el País de Foix (Auzat i Vic de Soç), a l’est amb Canillo i al sud i l’oest amb la Massana.
Històricament Ordino s’havia destacat per les seves fargues, especialment la Farga del Serrat i la de l’Areny. El tancament de les fargues a finals del segle XIX i l’emigració portà a una forta davallada dels habitants (454 el 1932 i 402 el 1970). Els anys setanta, coincidint amb l’expansió turística i la consegüent edificació de nous habitatges, que han fet aparèixer urbanitzacions a Segudet, Ansalonga, la Cortinada i el Serrat, s’ha produït una notable recuperació de la població.
El 1983 es va inaugurar l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís, situada a la coma del Forat a la Serra d’Arcalís. Avui treballen 15 remuntadors mecànics a una alçada de 1.940 m a 2.625 m. El comú té un centre d’esports (CEO) amb piscina, gimnàs, esquaix, sauna i rocòdrom. Ordino és inici i meta de l’Ultra Trail d’Andorra que inclou un marató quàdruple de les muntanyes sobre 170 km amb un desnivell altitudinal de 13 500 metres.
Video Francisco DIAZ TORRIJOS
Text Viquipèdia
Escaldes Engordany
El nom de les Escaldes indica que hi ha aigües calentes. El poble es va fundar al voltant d’unes fonts termals sobre una gran falla enfonsada en el subsòl. Avui molts hotels de les Escaldes ofereixen aigües termals entre els seus serveis.
La parròquia d’Escaldes-Engordany, la segona en població després d’Andorra la Vella, està formada per dos nuclis urbans importants, que en els seus orígens es trobaven separats i ben diferenciats. El més antic és el d’Engordany, que fou habitat ja pels voltants del segle II o I aC.
Font Viquipèdia
